dimecres, 10 de setembre del 2008

Creuada per la India

Hola a tothom. Quins nervis avui em toca a mi explicar les nostres aventures a l'India.
Aquesta vegada ho fem des d'Hampi, un poble bastant turistic ( i teclats d'ordinadros sense accents) al centre sud del pais. Ahir diumenge encara a Bombai vam agafar un tren llitera desti a aquest poble. Abans pero vam haver de fer un master accelerat amb connexions ferroviaries entre pobles. Efectivament al lloc on som ara no hi arriba el tren aixi que, despres de quasi 24 hores de viatge hem arribat a aquest lloc.
Es turistic, petito i envoltat de blocs de pedra que, dema si fa bon temps anirem a veure. Hampi segons la guia, es el lloc mes importants pels escaladors que vene a fer bulder a l'India.
Tenim ganes de passejar una mica i que el temps ens acompanyi. La humitat i la xafogor aquests dies a Bombay no ens ha ajudat gaire, al final del dia estavem rebentats.
Les nostres previsions pels dos propers dies son passejar, gaudir d'entorns naturals i evadir les grans ciutats.
Ara be, no acabare aquest petit resum sense explicar-vos, les sensacions viscudes en pujar dins d'un tren indi.
Ja ho deia el Ninyo: la millor manera de veure l'India es des de dalt d'un tren. I quina rao que te.
Els trens de l'India son vells, robusts, llargs i plens de gent. Aquesta gent varia a cada estacio. Cada parada es un canvi radical de companys de viatge i durant tot el trajecte es un constant veure passar venedors de: cafe, te, snacks, cacahuets i fins i tot aliments tipics de la India fets per ells mateixos.
En un primer moment, pujar dalt d'un d'aquests vagons i pensar el temps que hi hauras de passar es fa dur, molt dur. Mica en mica pero et vas fent amb l'entorn, aprens a prescindir de segons quins sorolls i quines olors i li dones la volta per fer del viatge una estona divertida.
Aixi es com resumiria el periple que hem viscut aquestes ultimes 24 hores, que son les hores que hem necessitat per recorrer aproximadament 1000km.!!!!!!
Esperem dema poder explicar coses noves amb mes experiencies i millors.

Lara, Nacho, Ninyo i Mariona

3 comentaris:

Gerard ha dit...

Eii!! txucu-txucu... pii-pii

au, que 1000km no son res, jeje, amb lo maco que es anar amb tren... no us haureu passat tot el viatge fent la conya que heu de baixar, i a l'hora de baixar us heu despistat?

Ja heu tractat amb alguna vaca? poca broma, no? bueno, ja ens n'enterarem

ah si, un regal...
[ ñ , Ñ ] i lo altre... doncs Ctrl+c Ctrl+v

una manera més senzilla és Alt+164 ò Alt+165 i surt la ñ ò la Ñ respectiviwonder

au!

ojo amb els tigres de bengala!

Anònim ha dit...

http://eltablondesplomado.wordpress.com/
Miraros este enlace, si podéis. Nachete, la Blanca y la Pilar son hermanas de Fabián Mañas... ¿te acuerdas de la etapa antes de la prehistoria? Han estado por allí, escaladoras viajeras.
O mejor, no miréis el link y salid a la calle, que lo tenéis todo bien cerquita. Un beso gros gros.

Anònim ha dit...

hola a tots,
no us penseu que al no trobar comentaris no llegim els vostres escrits. Penseu que cada dia obro el blog per saber novetats...després a Can Genís ensobrant Romaboires, anant en bici, els dilluns a l'estadi...fem la crítica diaria.
Per cert ja estem apuntats a la duatló de Núria. ( Xiu, Xevi, Toni Mendieta, Xevi Carreras, LAura Carrion, Carlos Sala, Fede...) Farà falta públic de suport...us hi apunteu?

records,

Frederic