diumenge, 14 de setembre del 2008

BANGALORE, COMO EN CASA

De nuevo con todos ustedes, hoy desde Bangalore, lejos, muy lejos de la violencia que al parecer vive la capital en forma de Bombas ( unos 3000 km al sur)
Caimos aqui despues de nuestra primera pardillada, o quizas mala suerte. A saber: el viaje de 8h en autobus-dormitorio, se ha convertido en un autobus semi-sleeper (traduzco para monoligues: que duermes solo a medias). Casualmente se ha averiado una hora antes de salir y claro, no nos han podido avisar, pero estamos de suerte y nos ofertan este chollo semicomodo con una indemizacion de risa.
Enfin, andamos por una ciudad-ciudad con sus tiendas de moda y vestidos occidentales, mc donals incluido.
En breve cambiamos de nuevo hacia la india profunda, si nada se tuerce nos vamos Mysore a ver mas historia y acercarnos a los parques naturales, a ver bichos carnivoros y sanguijuelas sonrientes

Hoy breve, manyana quizas filosofemos, Bangalore nos espera

Salud y buen vino para todos

Carlos-Mariona-Lara-Nacho

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola a tots,
La veritat és que costa posar notícies des d'aquí, el dia a dia no té les novetats interessants que teniu vosaltres.
El que podem dir és que la sortida que vam fer al Puig Peric el dia 12 va quedar en una passejada fins a Camporells degut a un fred i vent que pelava i a uns 10 cm de neu caiguda la nit abans. Ens pensàvem que feiem l'Everest...
I la novetat de demà és que tothom comença el cole i tornem a la rutina més absoluta.
Ah! per trencar la rutina fem els parits de volei el diumenge a la tarda a Llafranc.
Mariona!!! demà a les 7 a l'estadi????

Frederic & Cia

Anònim ha dit...

Hola! No dono a l'abast! A partir d'ara ja no puc estar connectada com fins ara, haig de fer de teacher! Aquest pont vam estar a Hondarribia, Donosti i Zestoa (molts records de la Maider i l'Oier) menjant pinxos, bevent sidra, zuritos de cervesa, pacharan, mirant partits de pelotaris, regatas i aixecaments de pedres... i ens ha plogut cada dia! M'encanten els escrits que feu, us contractarem per fer els nostres! jejejjeje
PETONS/MUXUS
Marta.

Anònim ha dit...

Ffffhh....glup, glup....ffffffhhh... plup plupu plu plurrrruuup...ffffhhhhhhh...glup glup........

Anònim ha dit...

Hola a tots quatre!!!!
M'acabo de posar al dia del vostre viatge..que genial...
Aquí se us troba molt a faltar així que aneu escrivint.
Molts petons

Anònim ha dit...

Hola a tots quatre!!!!!
Acabo de posar-me al dia del vostre viatge...que genial!!!!!
Aquí se us troba molt a faltar així que ja podeu anar escrivint.
Molts petons!!!!

Anònim ha dit...

Sigue la vida en esta Zaragoza, con la Expodosmilocho ya acabada y Fluvi en la cola del paro, que a ver como se recicla para encontrar ahora un trabajo un poco digno. Ahora que vamos a ser una ciudad cosmopolita -mucho habra de cambiar nuestro caracter zaragozica, me paice a mi-, y que somos la ciudad de tamaño medio mas dinamica del sur de Europa -dijo nuestro alcalde...-, amplios horizontes de riqueza y prosperidad se abren ante nuestros ojos deslumbrados por tanta fiesta y tanta grandeza. Los fuegos artificiales de clausura una pasada. Vino el rey -ese que hay en Madrid- a "tancar la paradeta" y me dijo que mira vuestro blog todos los dias.
¿Mas cosas? Para el 214 una feri internacional de horticultura -no es broma-. La Opel -lease con el acento en la e, que es como se pronuncia en aragones- va a despedir a 600 personas. 15 constructoras de las grandes de Aragon han hecho suspension de pagos, que ahora se llama solucion concursal o concurso de acreedores. El Zaragoza sigue sin ganar en segunda division, el Huesca si, que ya veras tu que risa les da si ellos suben y nosotros no. Morata sigue siendo un buen lugar para escalar en domingo, Felipe Guinda esta de nuevo en Zaragoza -el diablo ha vuelto!!-, yo de amores bien -muy bien-, de alegria mas aun y de curro regular. Pero como tengo pocas ganas trabajar, el corazon contento y dinero en la pocha pues...
Y de la cronica rosa un bombazo, Nacho y Lara, que no os contare en otro momento. Este Cesitar... Andara a estas horas por Cala Estreta con una hermosa mujer, un mito erotico de esta ciudad y Aragon entero.
¿Valen estas sencillas lineas como carta abierta y noticietas de por aqui? Si os parece poco me lo decis.
Un beso grande pa todos. Bueno, uno para cada uno -total cuatro- y para las chicas, ademas, un pellizco en el culo.
Ala manyooooosss!!!

Anònim ha dit...

Be, m'he incorporat una mica tard i veig que el vostre viatge va a tota vela. Sens dubte aniré seguint els vostres comentaris. Mariona, ja saps que aquest viatge es com si el féssim a mitges. Per tant preparat que a la tornada els esmorzars seran molt llargs i consistents. Se de la teva facilitat per xerrar (ho trobo a faltar una mica) i de la delicadesa de les teves paraules. Serà com una vivència compartida.
No cal que aquests dies entrenis molt, mes aviat procura dormir tot el que puguis perquè crec que os farà falta.
Apa, que em feu una enveja!!!!!
Jordi 1

Anònim ha dit...

Eo guapos!! Segur que esteu immersos a la Índia més rural i no trobeu gaire tecnologia... Ja ens informareu de la vostra vida d'aquets últims dies!

L'Ànnia vol que us digui que avui fa mig any! I té dues novetats més: ja s'asseu a la trona per menjar (OOOH) i avui deixa la seva etapa de vegetariana per començar a tastar el pollastre!

Apunt d'actualitat: acaba de sortir publicat un informe que revela els resultats educatius de Catalunya i resulta que estem a la cua de la Unió Europea (només tenim Grècia per darrera)... I els polítics vinga a canviar i recanviar lleis i polítiques educatives per embolicar més la troca!

Apa continueu educant-vos amb el vostre viatge!!

MOlts petons!

Jordi, Ànnia i Imma