Como la vida sigue, nosotros seguimos, renovados por las aguas del indico, con temperaturas en ascenso y dentro de un tren relleno con mas del doble de su capacidad de pasajeros, hemos llegado al paraiso, perdon, a un paraiso.
A empujones ciberneticos intentamos completar la cronica del dia, ya que aqui los apagones son continuos.
Estamos en Varkala, de nombre similar al paraiso vikingo pero de formas mas tropicales, a saber: Playas tranquilas bajo un impresionante acantilado tapizado de verde, palmeras y mas palmeras y un hotelito de bungalows estilo Bali ( eso dice la publicidad del local) que, si no es el paraiso, no debe ser muy diferente.
((comentario personal de Nacho: ademas,al fin, aqui tienen cerveza, de las de verdad, botellas locales de 600 ml))
Pasaremos por el paraiso sin prisas para seguir luego camino del norte, a los famosos Backwaters que dicen, es otro formato de paraiso, pero esa es otra historia...
Os dejamos con los mejores deseos, nos vamos en busca de pescadito fresco y una de estas pequenyas cervezas.
Mariona-Nacho-Lara-Carlos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
platja, palmeres, caloreta, cerveseta... si que deu ser el paradís!!!
salut i a disfrutar !!
news: finalment ja hi ha dos enginyers més al món mundial, n'Everal i un menda hem acabat!!!
vatore
Increible, fantastic... m'encantaria veure com banyen a Ganesh al mar... m'encantaria veure tots els colors i sentir totes les olors de l'india de nou... m'encantaria comprar-me una pulsereta pel peu... m'encantaria veure els tigres caminant lliures pel parc... m'encantaria estar compartint amb vosaltres una cervesseta de 600 ml al costat de l'indic mentres es posa el sol...
(ja sabeu q és molt important hidratar-se bé a l'india pq es sua molt)
Un peto molt gran a tots.
Mariona, m'he solidaritzat amb tu i no he posat cap accent ni cap dieresi.
Disfruteu! Fins aviat!
Hola, Mariona!! Ets tu, no? Soc la Gemma, la teva veina. Estava mirant-me el blog de la Marta i en Dani i us he trobat a vosaltres, ves per on. Un peto molt fort. Que tingueu molta sort i que viviu molts moments per recordar. No penjareu cap foto? Namaste!
Hola,
por fin leo algo sobre vuestro viaje,aprovechar esa tranquilidad y ese paisaje, que lo que hay por aqui no es que digamos paradisiaco.
Todo sigue igual, como la vida misma, unica novedad, que Oscar no quiere ir al cole....
Ale nos vemos pronto.
Besotes
Hola guapíssims!!
Aquest escrit és el primer d'en Paquito, no? Se't felicita Paaco! Ja fas bondat?
Encara que no tinguem imatges vostres, em costa poc imaginar-vos en aquest paraís al que us referiu, lleugers de roba i gaudint del sol, el peixet, la calma... També m'imagino que esteu disfrutant molt el viatge i m'alegro que tot us estigui sortint sobre rodes!
Nachete cuida't el braç i quan arribis veurem els progressos que t'han fet els masajitos indis...
Gràcies per pensar amb nosaltres, també pensem amb vosaltres,...
I vosaltres nenes? Mireu que vaig a fer el volt i no us puc entrar a saludar ... ni a fer el cafetó...
Per cert, el dissabte arribem amb btt a dat de Quermany i sento una veu que em pregunta: "tú ets amiga de la Mariona, no?" i jo "pues claro!" saps qui era? La Núria del CRP i tota una patoleia. Van flipar al saber on sou i us envien molts records!
Molts petons i cuideu-vos molt!!!
Jordi, Ànnia i Imma
Oh paradís!! no és justanmet el que hi havia avui a dins les aules, però s' acosta més Calella a les set de la tarda fent-se fosc i amb les barques que surten a pescar calamars.
Quin viatge esteu fent i ens esteu trasmeten. De veritat que és molt agradable de llegir perquè ens feu viure les situacions.
No podríem veure alguna foto?
Molts records a tots
Cèlia
quina enveja dels vostres paradisos i principis i finals de tot, aquí també diuen que s'acaba l'estiu i comença la tardor, però això no té cap emoció, ninyo que no et robin la meva motxilla!!! no la podem perdre
aprofiteu tots els moments
maria
Caramba!!
Si me'n descuido us escric i ho podeu llegir des d'aquest poble impronunsiable! Vallobrega?
Fa dies que penso que havia d'escriure a la pubilla de l'Emporda pero avui me n'he adonat que ja ha passat mes de 1/2 mes.
Nomes dir-te que hem fet una reunio, tant la capitana com jo hem trobat a faltar algu que digui: a veure, fem-ho facil....... darrera aquest somriure.... Vam estar 2h i mitja per fer el que haguessim fet amb 3/4 d'hora
La setmana que arribes tornem a tenir reunio. Fes-t'ho com vulguis pero has de venir abans i explicar-m'ho tot fent un caf'e
Un petó amb una abraçada
Arnau
Publica un comentari a l'entrada