Doncs el que diu el titol (teclats sense accents) seguim transportant-nos per l'India a traves de la seva xarxa publica de trens i la menys publica, pero tampoc privada com cal d'autobusos.
Molts dies sense escriure i sense actualitzar la nostra creuada, avui ho fare breument, hem trobat un ciber la mar de cuco pero d'allo mes caloros.
Abans de comencar pero felicitem a l'Annia Cabezuelo pel seu primer mig any de vida. Ens en vam recordar ahir mateix pero la seva mare, avui mateix ja ens ho ha fet saber!!
Tambe donem molts anims a en Gerard perque la defensa del seu projecte de final de carrera vagi d'allo mes be, ja ho tens aixo, canya!
Avui som a Kanyakumari, la part mes sud d'aquest immens pais. Una ciutat, creiem ja que encara no sabem quants habitants te, i amb una particularitat i es que a la seva costa s'hi retroben l'ocea indic i el pacific. El vent i la humitat aixi ens ho fan saber tota l'estona!
Aquests darrers dies i despres de Bangalore vam anar baixant, be amb tren be amb autobus, fins on som ara. Pel cami pero ens vam aturar a Mysore ciutat on vam comprovar que altres formes de vendre'ns olis per a massatges sense necessitat de comprar-los, era possible!
Tot seguit i despres de consensuar-ho vam decidir canviar la tematica de la nostra estada. Cansats de tanta ciutat vam agafar un bus i ens vam enfilar cap al poble de muntanya d'Ooty. Alla vam trobar el que, mes o menys tots necessitavem, bona temperatura, naturalesa i tranquil.litat. Passeig amb trenet fins a una altra poblacio on ens esperava un taxi per fer un recorregut amb visita a jardi botanic inclos i tornada a Ooty.
Una vegada resituats i a punt per planificar els dies seguents (sento la manca de dieresis), una mena de fobia es va apoderar de nosaltres en veure que ens faltaven dies per veure la costa.
Tot corrents vam refer les nostres bosses i ens vam enfilar a dalt d'un autobus (semi-deluxe) que 16 hores despres ens ha deixat on som ara.
Avui doncs comencem la tornada cap a Bombay des de la costa Oest del pais. Ara ens comencem a sentir turistes de veritat. Volem veure platges, parcs naturals amb tigres (questionable que els poguem veure) i passejar amb els back-waters de Kerala (varcos-casa de riu).
Tot aixo es el que fins ara us podem explicar. Com be deia en Nacho, esperem filosofar en un altre moment amb mes calma.
Per cert, aprofito per dir-vos la il.lusio que ens fa rebre els vostres escrits!
Esperem veure-us a tots ben aviat!
Lara- Nacho- Ninyo i Mariona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bones companyes i companys,
Anem per parts.
Primer de tot, desitjar que tot us continui anant igual de be que fins ara i que ens ho aneu fent saber.
Ninyo, ja t'han explicat el plans de la tornada, o primer ens hem d'enterar nosaltres ?? Jejejeje.
Mariona, un repas del dijous. (Per cert, jo tampoc puc posar accents, cosa dels ordinadors, jejeje). Per Calella no he pogut impregnar a ningu amb la suor (suor ja en tenia, em faltava la gent). Pero el que si que hi era, ha estat en Mauri i tambe en Mauri petit fent cabrioles per les roques amb la bici. I una cosa, des de que tu no hi ets, ja s'ha perdut el volei. No hi havia ni rastre a la platja, ja veig que la gent anava a jugar a volei, pero que l'excusa era veure i xerrar amb la Mariona. I una altra novetat, en Toni avui m'ha pogut atendre fora de la farmacia i tot, i aixo que no tenia dependenta. Be, fins aqui el repas del dijous.
Be, que ho continueu passant genial i ja ens anireu explicant cosetes.
Vaig molt be,
Xevi
Hello!!
És la segona vegada que escric... a veure si avui surt publicat el meu comentari...
Veig que esteu de conya i us ho esteu passant d'alló més bé!
Em venen ganes d'anul·lar les meves vacances i venir amb vosaltres!!!
Aquí sembla que ja comença la tardor i amb la mica de tramuntana ja no fa calor (m'ha sortit un rolodiiií)
Per cert Mariona, el banc sense tú no és el mateix!
Petonets,
EVA T
Increible, fantastic... m'encantaria veure com banyen a Ganesh al mar... m'encantaria veure tots els colors i sentir totes les olors de l'india de nou... m'encantaria comprar-me una pulsereta pel peu... m'encantaria veure els tigres caminant lliures pel parc... m'encantaria estar compartint amb vosaltres una cervesseta de 600 ml al costat de l'indic mentres es posa el sol...
(ja sabeu q és molt important hidratar-se bé a l'india pq es sua molt)
Un peto molt gran a tots.
Mariona, m'he solidaritzat amb tu i no he posat cap accent ni cap dieresi.
Disfruteu! Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada